Ha admitido a trámite un recurso de casación en el que decidirá sobre esta cuestión. En un primer momento, el TSJ de Canarias dio la razón al administrador, señalando que no procede la declaración de responsabilidad, pues este interpuso los recursos correspondientes cuando ejercía su cargo, y por tanto no se le pueden imputar incumplimientos producidos posteriormente a su cese. Después de llegar al Alto Tribunal, los jueces consideran conveniente pronunciarse sobre la aplicación del art. 43.1.a) LGT, para establecer si puede quedar exonerado de su responsabilidad el administrador de una sociedad que interpone recursos frente a liquidaciones y sanciones, si las resoluciones se dictan con posterioridad a su cese.

La Seguretat Social ha plantejat als agents socials una proposta per incentivar la jubilació flexible, permetent als jubilats que vulguin tornar a treballar augmentar la jornada parcial a fer, que actualment oscil·la entre el 50% i el 75%. Actualment amb prou feines estan acollides a la jubilació flexible unes 3.000 persones, cosa que fa aquesta modalitat "gairebé inexistent" perquè "no és gaire atractiva". El Govern també vol modificar el règim d'incompatibilitats i compatibilitats del sistema, així com introduir algun incentiu a l'inici de la jubilació flexible i no deixar-lo només al recàlcul de la pensió a posteriori, és a dir, quan el pensionista arriba al final de vigència d'aquest contracte a temps parcial.

El TS estableix que el guany patrimonial per retaxació en expropiacions no és una nova alteració patrimonial, sinó una reavaluació del guany original. Així, no origina nova tributació a l'IRPF. El Tribunal ha determinat de manera inequívoca que aquesta no origina un guany patrimonial nou i diferent del generat per l'expropiació originària del bé o dret. Per contra, considera que es tracta d'una nova valoració del mateix guany produït per l'expropiació. Per tant, el valor d'adquisició del bé expropiat continua sent el determinat en el moment de la seva adquisició inicial. Aquesta interpretació rebutja la tesi que la retaxació genera un "just preu suplementari" constitutiu d'un guany patrimonial autònom.

Hisenda utilitza des del 2022 aquest paràmetre, en comptes del valor del mercat de l'immoble, per calcular Transmissions, però també altres tributs com l'ISD. Ara, els jutges rebutgen que els contribuents puguin impugnar aquest valor aportant com a contrast del preu de l'habitatge la taxació del mateix i els exigeixen que motivin el valor real de l'immoble, fins i tot amb informes pericials. La decisió considera que es podria aportar la taxació per tombar el valor cadastral si estigués convenientment explicada, per si sola o conjuntament amb altres elements probatoris, com ara dictàmens pericials normalment.

Això és així des d'avui dia 10 d'abril, en virtut del RD 1026/2024. A hores d'ara, s'estima que hi hauria més de 26.000 negocis a Espanya que compleixen aquestes característiques i que s'hauran d'adaptar com més aviat millor a la normativa, per evitar sancions de milers d'euros. Segons els experts, aquests plans no es limiten a una mera formalitat, sinó que han d'establir protocols i mesures reals contra l'assetjament i la violència envers el col·lectiu, així com els plans de formació per als empleats.

La proposta, ja presentada al Ministeri de Seguretat Social i al Ministeri de Treball consisteix en la creació d'una cotització especial dins del RETA per als músics treballadors per compte propi que es troben a l'empara de la cotització especial per a artistes autònoms amb baixos ingressos aprovat pel RDL 1/2023 per regularitzar la seva situació sense dependre de les empreses de facturació que operen. S'establiria un sostre de facturació de 4.000€ per als músics que s'acullin a aquesta modalitat i una cotització mensual de 90€ subjecta a la regularització anual, com ara la resta dels autònoms. Segons els càlculs realitzats per l'organització, el frau derivat de l'ús indegut d'empreses de facturació del sector artístic puja a més de 150 milions d'euros.

El TS ha emès una sentència de gran rellevància en l'àmbit de les operacions internacionals i ha fixat criteris interpretatius fonamentals sobre la valoració de l'artificiositat d'operacions amb elements transfronterers. El TS subratlla que la mera presència d'un element transfronterer en una operació no és suficient, per ella mateixa, per considerar-la artificiosa des de la perspectiva del dret intern i de la UE. El criteri general establert exigeix ​​analitzar, en cada cas concret, si l'operació controvertida permet evitar totalment o parcialment la realització del fet imposable o minorar la base o el deute tributari a través dactes o negocis que siguin notòriament artificials.

Només el 8% dels que estan obligats a declarar s'apliquen aquestes deduccions autonòmiques, segons un estudi dels fiscalistes de la plataforma especialitzada TaxDown. Un error que pot ser comprensible si es té en compte que actualment hi ha més de 300 figures que difereixen per CCAA. A més, l'esborrany no les inclou per defecte, per això és el declarant qui s'ha d'encarregar d'introduir-les.